Cargols, closques, curculles i petxines.

La llengua catalana és molt rica en vocabulari tot i que a vegades quan se la compara amb d'altres això no sigui un aspecte resaltat.
El món malacològic no n'és una excepció ja que resulta que tenim una gran riquesa lèxica per descriure'n els elements. Serveixin d'exemple els que es poden llegir al títol de l'entrada. Entre corxets s'escriuen alguns sinònims que jo ho he sentit ni utilitzat mai a la zona d'on sóc, el nordest de Catalunya (català septentrional).

Cargol: es fa servir tant per referir-se als mol·luscs gastròpodes com a les seves closques i així anem a parar al segon concepte. (caragol)

Closca: és un terme genèric que s'utilitza per descriure els embolcalls durs i rígids que presenten alguns animals, entre ells els mol·luscs. (conquilla, clotxa)


Curculla i petxina: es presenten com a sinònims per a descriure  els embolcalls durs i rígids dels mol·luscs bibalves. El segon terme també serveix per descriure un dels grups que conformen els mateixos bibalves.

Cloves i escloves: tot i que al diccionari no hi són referides com a termes descriptius del món animal sinó del botànic en el meu entorn proper sempre els he sentit com a referents a les closques dels moluscs, molt sovint en contextos gastronòmics.

Les referències a un diccionari són al DIEC2 de l'Institut d'Estudis Catalans que a més es pot consultar interactivament a http://dlc.iec.cat/ .